divendres, 21 de març del 2014

Areoport

Hola amics!

Estic a l'aeroport de Tessalònica a punt d'embarcar.

Us explico un parell de coses per diatreure-us.

Hi ha hagut dos problemes per anar a abu dhabi

Primer, la Marina Arrufat, al venir va fer escala a Bòsnia i allà li van dir que la interpol buscava el seu passaport i li van requisar, tot i que a ella li van deixar continuar fins a Grècia. No cal que em pregunteu com pot ser, pq ningú ho entén. Total, que l'única opció que ha tingut per poder viatjar a abu dhabi ha sigut anar a madrid i tornar i fer-se un passaport. Els detalls ja us els donaré, no patiu.

L'altra és una búlgara que té 17 anys i fins fa un parell de dies no li van dir que si era menor no podia anar sense pares a abu dhabi. Molt estúpid per part dr la euyo. Total, se n'ha anat avui cap a casa, pobra.

En fi, ja he arribat al control.

Petonets1

dijous, 20 de març del 2014

Shema!

Shema familia!

Shema = Hola en polonès, però no sé com s'escriu.

Estic aprenent polonès perquè el meu company de faristol, el Maciej, és d'allà. Em cau molt bé i és molt graciós. Seeempre està a la parra i mai no sap on diu el director de començar. Fins i tot l'altre dia a mig concert estàvem tocant una peça i es va perdre... En fi, però a part d'això, m'ho passo molt bé.

Els primers dies era guai perquè l'orquestra sonava molt bé, però a part d'intentar fer-ho el màxim de bé no vaig aprendre gaires coses. Els parcials tampoc van ser la bomba, perquè el profe era maco però sabia gaire què treballar i llavors les fieres del primer faristol (la finlandesa i el francés) no paraven de dir: fem això, fem allò, jo penso tal, es discutien per arcs... en fi, una mica avorrit. De fet, per la finlandesa en qüestió crec que uns quants de la secció transparentem. Només es relaciona amb qui li interessa. Tampoc ens tracta malament ni res, simplement com si no existíssim. En fi, ella s'ho perd.

Ara és més guai perquè estem treballant bé a orquestra i cada cop sona millor i sí que estem aprenent i m'ho passo bé tocant. El director (Peter, pq mr. Ashkenazy el veurem a Abu Dhabi, marxem demà) ens fa fer coses guais: ahir havíem de seure en qualsevol lloc que no fos el nostre i sense ningú de la nostra secció a prop. Era super guai. El tuba era el concertino! Per cert, d'on creieu que és? no és valencià, però té una pinta de matón... Qui ho endevini té premi!

Avui tenim el dia lliure i d'aquí cinc minuts anirem a visitar la ciutat una mica. Té pinta de lletja i mal cuidada. Una mica exagerat, però diría que sembla que acabi de sortir d'una guerra. Vale, no tant, però una mica descuidat tot i a mig fer.

Ja faré algunes fotos i ho mireu.

Per cert, l'altre dia ens vam trobar tots una patata al faristol... es veu que era per celebrar St. Patrick! va ser molt divertit i surrealista.

Fins aviat! demà al matí ja marxem a Abu Dhabi.

Si tinc temps aquesta tarda us explicaré un parell de coses més

dimecres, 19 de març del 2014

Eeeoooo, que hi ha algú? Potser no, sona a buit...



Només vull comprovar si algú llegeix aquest blog.... sé que el papa ho fa perquè m’ho diu, però de la resta, algú el llegeix? No tinc cap inconvenient en anar tibant d’aquest carro, però no ho faré si ningú el llegeix.... El que hi escric al blog jo ja ho sé.... Mai cap comentari... ja no demano al blog, només dir ja l’he llegit, o està bé, o està malament o t’ho inventes.... res de res... No cal gran literatura, ni agraïments, no és això el que vull, només saber que hi ha algú, a part del papa, que el llegeix.... Una mica trist, però és així... 
No dic pas que no en sabem res de vosaltres, de vegades costa, però no és això, només saber si cal o no aquest blog, que últimament m’ho pregunto... Sé que si l’abandonés ningú diria res, però em sembla trist. Només vull saber si és útil, si el llegiu, si va bé, o si no cal.
Per això he pensat de fer aquesta entrada. Penso que si us ho pregunto per aquí potser si que veuré si el llegiu o no.
Apa, que seguiu molt bé amb les vostres activitats, que us la passeu molt bé i que sigueu molt felices.
Petonets
 

dilluns, 17 de març del 2014

Entrada al blog de la Mariona des de Tessalònica



Aquí secretaria per tot, cap problema. Com que crec que dins del whatsapp tot es perd i crec que està bé que quedi escrit en algun lloc, poso aquí el resum que ha fet la Mariona després de 4 dies.

Doncs ara us faig un resumet
L'orquestra sona molt bé i tothom és molt ràpid arreglant les coses que no van bé o quan no estem junts. És una mica difícil tocar de 14a contrabaix pq estic molt lluny del primer faristol i a vegades ni els veig.
Al primer faristol hi ha una finlandesa i un francès i tots dos toquen genial però a vegades comenten massa als parcials o es discuteixen (sense violència eh!) per coses estúpides: arcs, fraseig, so... i perdem una mica de temps als parcials. A més, algun cop fins i tot han contradit el profe... sort que és molt maco
El profe ho fa bastant bé, no espectacular
Avui hem fet l'últim parcial i demà tenim tutti i al vespre un "concert informal", però no ho toquem tot
El que és una mica dur és que fem de 10-1 amb pausa, dinem, i a les 14.30 hi tornem fins les 17.30 o 18 i després sopar
Llavors sembla que fem 4 assajos amb pausa petita i cansa molt
Però estic contenta
El director de veritat no apareixerà fins a can moro
Som infinits
Alguns dies sortim a prendre algo, ahir vem mirar una peli
...

Fins aquí les activitats de la Mariona. Però la resta també anem fent lo nostru

La Rut està preparant les proves de l’Oriol Martorell a tope, amb el violoncel i també ha començat a anar a casa de la Teresa Roig per fer les coses que encara no ha fet i que segons les instruccions entraran a l’examen. Serà difícil per les places, però almenys que estigui ben preparada i no quedi per ella.
Ha anat de colònies tot el cap de setmana amb la coral. Feia impressió de veure: 3 autocars de nens!! Això és una bona carretada. Sembla que tot va anar bé, ningú va prendre mal i van assajar i fer totes les activitats corresponents.
La Joana es dedica a les seves coses, però pel que explica ha fet un màster en colar-se a la Philarmonie i ja no li cal l’Edicson, ella soleta ja se’n surt. Diguéssim que no és una cosa de la puguem estar orgullosos, però...
Per altra banda sembla que al pis va tot bé. L’ambient que es pot copsar per hangaut ha canviat radicalment, abans “només” era parlar amb ella sola i ara en canvi a més de parlar amb ella, que està molt més contenta, se sent alegria de fons...... no sé si els veïns els semblarà tan bé, però a nosaltres, si. Que bé.
Això de tenir una istocràtica  anada a menys vivint a casa té les seves cosetes... una vida com la que deuen tenir aquesta gent limita molt, segur que també té mooolts avantatges, però limita l’espavilar-se... Ara resulta que la Joana li ensenya a anar en bicicleta.... deu costar de trobar una persona de 18 anys que no sàpiga anar en bici.... doncs la Joana l’ha trobada... i com que la Neam havia estat limitada, però deu ser espavilada, deu veure que li convé saber-ne.
Ara aquestes dues juntes han de ser de por.... on es pot anar a ensenyar a anar en bicicleta on no et molestin ni se’n riguin? i a pro de casa? Doncs al cementiri.... m’hauria agradat moltíssim veure-les... amb pinya inclosa...
Sembla que amb la Marta també van bé. Ahir van anar a buscar un matalàs a 3 quilòmetres del pis..... que li va costar 10 euros... també m’hauria agradat molt veure-les.... només d’imaginar-me tot això ric sola.... haig de vigilar perquè si no aquí al despatx malpensaran més del compte de mi....
I nosaltres!!! Ostres, que bé que ens ho vam passar el dissabte a l’assaig del Rèquiem de Brahms a Granollers.... ostres 6 cors, que tots canten bé (nosaltres també).... si només amb l’escalfament ja gairebé ens vem emocionar.... una baixos... i una tenors.... ostres quin gust... i ja entrant en el Rèquiem.... quina passada, amb el preciós que és i que tot corria sol i que si et perdies una mica, no passava res, que tot rutllava..... un assaig de 4 hores que va passar volant.... com vem disfrutar... tenim la sort de ser el cor “petit” i és fantàstic que et tibin per tot arreu. De veritat que els homes eren espectaculars... També és veritat que hi érem els 6 cors i en canvi els concerts els farem de 3 en tres, fins al Palau de la Música, que hi tornarem a ser tots 6... i al Palau!!! Que afortunats de som. Unes afotos

 A la pausa vem berenar galetes que va portar l'Urbani...



El diumenge el papa i jo vem anar a Guissona a una actuació dels Moixiganguers....i a la tarda, per sort, ja va arribar la Ruuut, molt cansada i amb molta son, tal i com Déu mana que s’ha de tornar de les colònies de la Gatzara.
  

dimarts, 4 de març del 2014

Les afotos.. els videos no volen venir...















Ja sóm al mes de març



Fa dies que no escric al blog.... és que hi ha molt poca cosa per explicar. De fet, crec que la setmana passada no va passar res rellevant.
La setmana passada gran sorpresa va ser que van cridar a la Mariona per anar a l’encontre de l’Euyo, res.... aquí a Grècia i després un parell de concerts a Abu Dhavi als Emirats Àrabs... mecagum tot, que bé!! I en bon moment per fer constar al currículum que ha format part de la Euyo!! Felicitats!!
Crec que les coses s destacar són el Viccello festival, amb la Rut a tope tots els dies, aprofitant al màxim la classe, les masterclass, l’orquestra, els concerts... La Mariona amb la Jonc filharmonia tocant en l’espectacular concert de solistes, amb els corresponents assajos.... Jo n’he gaudit poc però he gaudit molt de la carretera. Ens hem fet mooolt amigues i ens entenem la mar de bé.
Ahir hi va haver el concert final. Molt llarg, però mai havia vist tants violoncels... i ja en portem uns quants.
La primera part va ser dels grups Suzuki, com molts dels que hem vist però multiplicats per molts els nens que hi participaven. Molt xulo el repertori i especialment una peça de la Carey que van fer dos grups diferents en que tocaven i feien percussions diferents, espectacular. Va estar molt bé que els acompanyaments de les peces, en comptes de ser amb piano eren per un grup de professores Violoncel·listes, rigorosament vestides Suzuki, cadascuna diferent però Sukukis total, ja m’esteneu, oi?
A la segona part hi va intervenir la Creme de la creme dels violoncel·listes, d’aquí i de fora. Una orquestra d’uns 70 (no els vem comptar) violoncel·listes que van tocar tres peces molt xules. La primera fila era la de les estrelles. Hi havia un profe, un alumne avançat (tipus Ferran Berdolet, Oriol Prat, Ferran Sola...) El primer violoncel í director era el Lluís Claret i eren més de 20, parella a parella.... la parella del Nabí Cabestany era..... La Rut!!! Com a alumne avançat... no sé com s’ho va fer però va anar a parar allà i hi feia molt goig en aquella fila, i de passada feia baixar la mitjana d’edat.
Miraré de penjar els dos vídeos que tinc, amb la qualitat que pot donar la Blackberry des de lluny... però és el que tenim... així us en fareu una idea.
Com a bis van dedicar a l’Eulàlia i a la Maria de Macedo el Cant dels Ocells, molt bonic.
Més coses d’aquest cap de setmana... La Joana va fer les proves de la Euyo a Munic... acompanyada pels dos trompistes van agafar l’artobus i després de 7 estupendes hores van arribar a port. El cas és que la Joana va passar de ronda, que està superbé. Felicitats!!. I després tornar.... van arribar baldats.
Avui la Mariona ha tingut la seva primera pujada a l’Ave amb contrabaix, diu que cap problema. Deu ser senyal que les proves aniran fabuloses, segur, segur.
Avui a Madrid, divendres a Munic, la setmana vinent cap a Grècia i a Abu Dhavi.... La Joana ja no sé on va ni quan... i la Rut anirà soleta a Berlín!! Però què és això, quina picor hi ha en aquesta família? El Joan també ha anat a Berlín a no sé què fer.... Jo em quedo a casa a aguantar-la perquè si no vigilo també marxarà i llavors malament rai. Perquè un dia, hi serem tots a casa, oi?
PD. La Joana té arquet nou, es veu que va mooolt bé.
Segur que m’he saltat algunes coses, tinc la impressió que cada cop passen més coses i tot va més de pressa...