dissabte, 16 d’agost del 2014
Back to Krems
Acabem de tornar a Krems. Tornaré a dormir sola però m'han canviat d'habitació i no m'arriba el wifi. Volia fer un skype amb vosaltres avui però com que no tinc wifi em sembla que no podré. Almenys aprofitaré per acabar d'escriure cançons del Peter.
Aviam, us poso al dia.
- El concert va anar bastant bé. Estàvem (jo i uns quants més, sobretot de la Spanish mafia) una mica mosquejats perquè la gent toca Bernstein amb la cara, ganes i energia d'un enterrament. I pel primer programa cola, però per Bernstein, Gershwin... en fi. Com diu la Sandra (diria que és la meva millor amiga d'aquí), "esto ya era un canteo". I mr. Petrenko deia que faltava energia, ballar, estar contents... Fins i tot vaig penjar un vídeo de la Simon Bolívar tocant el mambo (que surt al mig de la suite de West Side Story) al grup de facebook que tenim amb la euyo per aviam si se sentien al·ludits i també vaig intentar menjar el tarro als contrabaixos que vaig poder. Total, a nivell d'energia i moviment va millorar molt, però no anàvem gaire junts i l'afinació del vent va ser lamentable. I el bateria no sap tocar piano. Però al menys no vam sortir deprimits. Després la resta d'obres van anar bé. Prokofiev em va agradar molt.
Cada dia m'agrada més el Petrenko... tot el que diu sempre em fa la impressió que és just la cosa més perfecta per dir. De tota manera és una mica trist perquè crec que no reaccionem a muerte (ni de tros) al que diu. Ens va dir que els contrabaixos el féiem posar trist quan tocàvem perquè érem uns muermos. Té tota la raó (evidentment, es devia referir a tots menys a mi, perquè tot i que intento no passar-me, a costat d'aquells morts semblo una baldufa). Diu que mai en cap moment de la vida ens podem permetre el luxe d'estar sense energia ni motivació.
He decidit que si al tour de primavera no ve un director QUE LO PETE no hi aniré, perquè tot i que la corda sona impressionant, de l'orquestra no se n'aprèn gaire i els profes tampoc són cap cosa. Suposo que un dia d'aquests ens diran el plan per la primavera.
- La sangria party també va anar bé. Vinga a pelar taronges i pomes... i ens faltava sucre i tothom va començar a robar sucrets del bar (hihihi). Molt divertit. I el Petrenko va trobar que era molt bona. :)
- El viatge de tornada ha estat bé, he dormit una estona, hem parat a dinar a Salzburg (preciós. L'any que ve hi aniré a fer alguna visita segur. A més, la Sandra viurà allà). També he mirat una peli.
- Demà tenim concert a Grafenegg, aviam si hi ha sort i aquest cop podem tocar a fora. Tot i que contínuament canvia el temps aquí. Pluja/sol/pluja/sol... totalment imprevisible.
- Tinc un problema amb la percussió del musical. He pensat que com a entitat podríem demanar els insturments de percussió (bateria, glockens i algun tambor que soni indi) a l'escola de música -els percussionistes normalment no en tenen o fan pagar el lloguer-. El que passa és que anem tard perquè és l'agost i no hi deu haver ningú no? Volia trucar a la Pepita Jorba i preguntar-li. Els necessitarem del dia 3 al 8. Creieu que és millor trucar (la Laia Cuadras ho pot fer) o enviar un mail?
- Per cert, el percussionista que vindrà té un problema el dia 3/4 perquè no té cotxe i havia estat mirant albergs a Igualada per 15€ (no sé quin deu ser). Us sembla bé que li digui que es pot quedar?
un petó a tots, tinc ganes de veure-us.
Després de Grafenegg tindrem molts dies lliures a Amsterdam, espero que surtin molts plans guais perquè sinó em posaré nerviosa. De moment aniré a veure un assaig de la Concertgebouw i li he demanat al Nicky (profe de la Jonc de l'estiu) si em pot aconseguir entrada pel concert i m'ha dit que gratis no però amb descompte.
Fins aviat! Bona festa major!
dimarts, 12 d’agost del 2014
Bolzano
Vacances i no vacances
dilluns, 4 d’agost del 2014
Primer concert
Hola!
Avui m'he llevat més d'hora per parlar una estona amb vosaltres però el wifi de l'hotel ja no funciona pq avui és el dia que marxem.
Ahir vem fer el primer concert a Kassel. Estava una mica espantada pel bruch pq només l'haviem passat un cop de dalt a baix i no amb el petrenko. Per sort va anar prou bé, tot i que tocavem amb por. El que no entenc és perquè hem tingut tants matins lliures i no hem fet un assaig dr bruch. En fi.
El xosta va anar molt millor que als assajos en general, i en particular la secció de contrabaixos. La llàstima és que hi van haver alguns errors estúpids, per sort cap era meu. Espero que demà vagi millor.
Ara acabem de pujar al bus (tot i que quan ho rebeu segur que com a mínim estaré a l'aeroport). Sortim de Kassel i anem a Frankfurt, allà agafem l'avió cap a Ondres. Aquest vespre aniré a sopar a casa la marta i si xerrem gaire potser també em quedaré a dormir, pq a partir de les 12 de la nit ja no podré tornar a l'hotel pq no funciona el metro.
Demà al matí tenim lliure fins les 2 i llavors assaig i després concert. Es veu que fa molta calor al royal albert hall.
Han fet una preselecció per fer les proves de la coe i no m'hi han posat, només han posat a gent dels primers faristols. No passa res.
Petons! Espero que us ho passeu molt bé a la platja!
Primer concert
Hola!
Avui m'he llevat més d'hora per parlar una estona amb vosaltres però el wifi de l'hotel ja no funciona pq avui és el dia que marxem.
Ahir vem fer el primer concert a Kassel. Estava una mica espantada pel bruch pq només l'haviem passat un cop de dalt a baix i no amb el petrenko. Per sort va anar prou bé, tot i que tocavem amb por. El que no entenc és perquè hem tingut tants matins lliures i no hem fet un assaig dr bruch. En fi.
El xosta va anar molt millor que als assajos en general, i en particular la secció de contrabaixos. La llàstima és que hi van haver alguns errors estúpids, per sort cap era meu. Espero que demà vagi millor.
Ara acabem de pujar al bus (tot i que quan ho rebeu segur que com a mínim estaré a l'aeroport). Sortim de Kassel i anem a Frankfurt, allà agafem l'avió cap a Ondres. Aquest vespre aniré a sopar a casa la marta i si xerrem gaire potser també em quedaré a dormir, pq a partir de les 12 de la nit ja no podré tornar a l'hotel pq no funciona el metro.
Demà al matí tenim lliure fins les 2 i llavors assaig i després concert. Es veu que fa molta calor al royal albert hall.
Han fet una preselecció per fer les proves de la coe i no m'hi han posat, només han posat a gent dels primers faristols. No passa res.
Petons! Espero que us ho passeu molt bé a la platja!
dijous, 3 de juliol del 2014
Massa acollonits per escriure abans
dilluns, 2 de juny del 2014
Gatzara!
S'acosten les vacances. Ja es comença a acabar el curs a tot arreu. El primer que s'ha acabat és el de la Gatzara, aquest cap de setmana. Aquest any ha estat un final de curs sonat. A més del concert de cada any, les més grans n'han fet un elles soles, que havia de tenir dues sessions però n'han tingut tres. Això de prorrogar per l'èxit de públic no passa gaire sovint, i en aquesta coral ja comença a ser un costum.El concert de les més grans va estar molt, molt bé. El principal, que era cantar, ho van fer molt bé, però com que ja fa temps que ho fan, no ens va sorprendre tant. Les parts secundàries, que acabaven d'arrodonir l'espectacle, sí que eren noves i van sorprendre: el vestuari (creació de la modista Ulutette, ajudada pels seus menairons), les coreografies i els enllaços entre cançons. Cantar i ballar alhora no és gens fàcil (ho sé perquè a la Mixta estem assajant una cançó amb coreografia), però elles ho van fer molt bé. La ballarina Ulutina tenia molt salero, a més de cantar amb veu de tro, tan allà baix de tot com allà dalt més amunt. Van fer el concert d'una tirada i enllaçant les cançons com per art de màgia. Em sembla que elles s'ho van passar molt bé i nosaltres, també. Ho vam demostrar amb un bon picament de mans.
Després dels dos concerts de dissabte, diumenge hi va haver el de tota la coral. Tot el concert va anar molt bé. Els petits cantaven amb molta seguretat; els més petits, Déu n'hi do; els grans, molt bé, amb solista inclòs; els mitjans, entregadíssims (sobretot quan els dirigia la Mariona, tot s'ha de dir) i les més grans van triomfar amb una selecció dels seus grans èxits, tot i el cansament. Aquesta vegada no hi va haver xou perquè els pares recollissin els petits, però els canvis de grup van ser molt àgils i el concert no es va fer gens pesat. Al final va ser molt maco l'agraïment als monitors que plegaven, encara que no hi havia la nostra Joaneta. Les que plegaven van llegir un text en què van parlar sense floritures del que significava la Gatzara per elles i van agrair a tothom que havia fet alguna cosa perquè hi poguessin anar. Després van cantar una cançó amb la lletra canviada que ens va fer emocionar a la mama i a mi. La cajonista Ulutón gairebé semblava que ho hagués fet tota la vida.
El dinar va estar molt bé. Ens van dar fideuà, amanida i gelat. La llàstima és que no ens van poder quedar a veure les actuacions perquè la senyoreta Duluté havia d'anar a tocar la Setena de Beethoven al cor de Catalunya.
En fi, jo només volia dir que tant al concert de les més grans com els mitjans cantaven amb la Mariona eren un exemple de com s'ha de sortir a cantar a un escenari: amb ganes i dirigint-se al públic, però m'ha sortit aquesta crònica.
Gatzara rules!
P.D. Avui he fet la brometa de dir que hauríeu d'agafar els Verdums i fer un "Verdums by Gatzara", a veure si els arregleu i els ompliu de gent.
dijous, 22 de maig del 2014
Això és un comentari
Això hauria de ser un comentari a l'entrada de la mama però amb aquesta aplicació superguai que m'he baixat no me'n surto.
Bravo Rut!!! Ja gairebé ets a l'Oriol Martorell :)
No coneixo els altres però tu ets la que més t'ho mereixes (a part de la russa clar).
Jo quan sigui gran vull treballar al conservatori d'Igualada per aprendre a fer aquest tipus de comentaris i no morir-me de vergonya!! Creieu que quan comencen deixen sords als professors perquè no pateixin més?
Ara ja no compta però igualment tampoc hagués encertat mai que les inscripcions s'omplirien en 4'. No hi ha dret! Espero que ho sapiguem fer acabar bé, perquè ara és un rollo per tothom.
Em sap moltíssim greu perdre'm el concert (i el vestuari) d'avui. Qualsevol tipus de retransmissió/gravació serà rebuda amb una festa!
Petooons
dimecres, 21 de maig del 2014
Quants dies!!
dimarts, 29 d’abril del 2014
Proves... 25% completat
Com que sóc una persona ordenada us divideixo el que he d'explicar en apartats.
Avions: swiss és molt guai, però vam sortir amb 1/2h de retard. Vaig estar a punt de guanyar 250 € perquè un assafato em va dir que buscaven voluntaris per dormir a un hotel i marxar l'endemà a canvi de 250 €. Jo vaig dir que sí pq el vol del mati era d'hora i ja em veia rica però jo era la segona que trobaven i al final amb una n'hi havia prou. Em va saber molt greu...
La tornada ha anat bé tot i que per gràcia o desgràcia m'he adormit i no m'han donat esmorzar. Érem unes 10 persones a l'avió.
Casa cynthia & co:
He estat molt bé. La cynthia m'ha cuidat molt, la iaia tot el dia m'explicava coses i l'anna maria passava més de mi -i se'n reia quan li deia que mai havia provat el tofu o el xarop d'erable-. Dormia amb la cynthia i anar fins al conservatori era ràpid i fàcil. O sigui que fantàstic.
Contrabaixistes:
En vaig conèixer a molts i tots molt macos. Vaig xerrar sobretot amb una anglesa que sembla que hagi posat els dits a l'endoll i es renta el cap cada dues setmanes, una canadenca de 22 anys molt simpàtica casada i divorciada i un parell d'espanyols. D'espanyols n'hi ha molts més però no hi vaig coincidir gaire. Tothom parla malament de la profe de bachelor i molt bé del bocini. Els no espanyols parlen malament dels espanyols i em diuen que sóc diferent. És diver.
Proves:
Vaig tebir una estoneta dramàtica perquè no trobava el contrabaix que havia de fer servir però després ja el vaig trobar i ja està, com que era l'última vaig tenir temps de sobres d'escalfar. Érem un espanyol, un italià, una taiwanesa que estudia a París i que coneixia de capbreton i jo (i una portuguesa que no es va presentar). Vaig estar contenta perquè el bottesini em va sortir bastant bé, sobretot el principi, que mai ho havia aconseguit. Dittersdorf també bé però aquest fa més temps que som amics. Després van pensar una estona i ens van posar tots junts i van dir que no hi havia ningú no admès. Tots els de bachelor van entrar amb qui volien i dels 4 de master, 3 vam entrar i un va quesldar de reserva, però no passa res perquè aquest ja ha entrat a Lausanne i preferia anar allà.
Després vaig parlar amb el bocini i em va dir que molt bé i jo volia parlar més estona i detalls de com havia anat però ell volia saber què faria l'any que ve i llavor vam passar a parlar directament d'això. Em va preguntar si sabia si tenia opcions a Berlín i li vaig dir que ni idea. Em va tornar a dir que estaria molt content de treballar amb mi i vam quedar que li diria alguna cosa de seguida que ho sabés.
Després vaig anar a dinar magret d'ànec amb la Tung (la taiwanesa) i vam comprar una mica de xocolata i vam anar a mirar classes de l'Alberto fins les 10 i llavors al cap de poc va arribar la Isa i vam haver de sopar al McDonalds perquè no hi havia res més obert. Trist.
I ja està! Parlumenus tinc on caure morta l'any que ve! :)
dimarts, 15 d’abril del 2014
GilRosa
Ahir vaig anar a un concert del top 10 de cellistes d'Alemanya. I em vaig trobar el Gilbert Bernadó amb els seus pares, que venien a veure el profe del nen. Em vs fer molt riure perquè vaig pensar que res ha canviat: la seva mare és igual de pàmfila i ell igual de paxenda. En la poca estona que vam parlar, i naturalment sense que jo li preguntés va tenir temps d'explicar-me que l'havien fet tocar de solsista al conservatori (a més una cosa molt rara i només havia tingut 3 setmanes per preparar-ho), que ell a les classes ho pillava a la primera o a la segona, que estava tocant obres molt virtuoses, que el nivell que demanen a master és molt alt i algun detallet més. Però així vaig tenir una opinió més sobre professors i escoles.
El concert vs estar bé, però no prou bé com hauria d'estar. Havien de tocar 7 cellistes/professors de lo más, però al final el Damien no va tocar (crec que estava malalt). Em va semblar com un concert molt polític, osigui que tots ho havien de fer perquè toca, però ningú es volia mullar. Tots van tocar greatest hits més o menys fàcils (alguns fins i tot semblaven una broms), i en general preparat justet. El Claudio Bohórquez és el que em va agradar més, juntament amb el Julian Arp. El Julian Steckel (profe de Rostock) toca molt bé però no estava massa fi. En general va ser una llàstima que cellistes tan bons no s'ho curresin una micw més i sortís alguna cosa millor.
D'altra banda, aquesta setmana començarem a tocar al carrer amb la Neam, aviam si ens fem riques. Hem preparat el cigne i altres greatest hits. Divendres la Marta marxa cap a Polònia i hauré d'aguantar les floretes de la Neam tota soletsa. I en principi d'aquí poc ha de venir el seu trio. Ja em ouc preparar, si tots són com ella. Per contra ella ha tornat a estudiar normal en comptes de mentalment i va per tot arreu amb patinet (perquè no li faig classes de bici).
Jo alguns dies vaig a estudiar a la Hanns, a les hores dels pringats i el cap de setmana. Finalment dilluns vaig anar a la biblioteca a buscar llibres de text de b2 i coses per llegir fàcil, i avui he començat.
Dilluns que ve tinc audició. Ho gravaré i us ho enviaré
Que tingueu bona setmana sants i no us satureu de tants morts (entre requiems i processons...)
divendres, 21 de març del 2014
Areoport
Hola amics!
Estic a l'aeroport de Tessalònica a punt d'embarcar.
Us explico un parell de coses per diatreure-us.
Hi ha hagut dos problemes per anar a abu dhabi
Primer, la Marina Arrufat, al venir va fer escala a Bòsnia i allà li van dir que la interpol buscava el seu passaport i li van requisar, tot i que a ella li van deixar continuar fins a Grècia. No cal que em pregunteu com pot ser, pq ningú ho entén. Total, que l'única opció que ha tingut per poder viatjar a abu dhabi ha sigut anar a madrid i tornar i fer-se un passaport. Els detalls ja us els donaré, no patiu.
L'altra és una búlgara que té 17 anys i fins fa un parell de dies no li van dir que si era menor no podia anar sense pares a abu dhabi. Molt estúpid per part dr la euyo. Total, se n'ha anat avui cap a casa, pobra.
En fi, ja he arribat al control.
Petonets1
dijous, 20 de març del 2014
Shema!
Shema = Hola en polonès, però no sé com s'escriu.
Estic aprenent polonès perquè el meu company de faristol, el Maciej, és d'allà. Em cau molt bé i és molt graciós. Seeempre està a la parra i mai no sap on diu el director de començar. Fins i tot l'altre dia a mig concert estàvem tocant una peça i es va perdre... En fi, però a part d'això, m'ho passo molt bé.
Els primers dies era guai perquè l'orquestra sonava molt bé, però a part d'intentar fer-ho el màxim de bé no vaig aprendre gaires coses. Els parcials tampoc van ser la bomba, perquè el profe era maco però sabia gaire què treballar i llavors les fieres del primer faristol (la finlandesa i el francés) no paraven de dir: fem això, fem allò, jo penso tal, es discutien per arcs... en fi, una mica avorrit. De fet, per la finlandesa en qüestió crec que uns quants de la secció transparentem. Només es relaciona amb qui li interessa. Tampoc ens tracta malament ni res, simplement com si no existíssim. En fi, ella s'ho perd.
Ara és més guai perquè estem treballant bé a orquestra i cada cop sona millor i sí que estem aprenent i m'ho passo bé tocant. El director (Peter, pq mr. Ashkenazy el veurem a Abu Dhabi, marxem demà) ens fa fer coses guais: ahir havíem de seure en qualsevol lloc que no fos el nostre i sense ningú de la nostra secció a prop. Era super guai. El tuba era el concertino! Per cert, d'on creieu que és? no és valencià, però té una pinta de matón... Qui ho endevini té premi!
Avui tenim el dia lliure i d'aquí cinc minuts anirem a visitar la ciutat una mica. Té pinta de lletja i mal cuidada. Una mica exagerat, però diría que sembla que acabi de sortir d'una guerra. Vale, no tant, però una mica descuidat tot i a mig fer.
Ja faré algunes fotos i ho mireu.
Per cert, l'altre dia ens vam trobar tots una patata al faristol... es veu que era per celebrar St. Patrick! va ser molt divertit i surrealista.
Fins aviat! demà al matí ja marxem a Abu Dhabi.
Si tinc temps aquesta tarda us explicaré un parell de coses més
dimecres, 19 de març del 2014
Eeeoooo, que hi ha algú? Potser no, sona a buit...
dilluns, 17 de març del 2014
Entrada al blog de la Mariona des de Tessalònica
L'orquestra sona molt bé i tothom és molt ràpid arreglant les coses que no van bé o quan no estem junts. És una mica difícil tocar de 14a contrabaix pq estic molt lluny del primer faristol i a vegades ni els veig.
Al primer faristol hi ha una finlandesa i un francès i tots dos toquen genial però a vegades comenten massa als parcials o es discuteixen (sense violència eh!) per coses estúpides: arcs, fraseig, so... i perdem una mica de temps als parcials. A més, algun cop fins i tot han contradit el profe... sort que és molt maco
El profe ho fa bastant bé, no espectacular
Avui hem fet l'últim parcial i demà tenim tutti i al vespre un "concert informal", però no ho toquem tot
El que és una mica dur és que fem de 10-1 amb pausa, dinem, i a les 14.30 hi tornem fins les 17.30 o 18 i després sopar
Llavors sembla que fem 4 assajos amb pausa petita i cansa molt
Però estic contenta
El director de veritat no apareixerà fins a can moro
Som infinits
Alguns dies sortim a prendre algo, ahir vem mirar una peli...
A la pausa vem berenar galetes que va portar l'Urbani...
dimarts, 4 de març del 2014
Ja sóm al mes de març
dilluns, 17 de febrer del 2014
Mahler Chamber Orquesta
Per desgràcia avui ja és l'últim concert, això vol dir que no tinc cap més oportunitat per disfrutar de l'orquestra i acabar d'omplir-me de l'experiència. Fins ara, el primer que pensava quan s' acabava el concert és que volia tornar a tocar l'endemà perquè encara volia donar més I entrar dins de l'orquestra.
Durant tota la setmana he tingut la sensació d'anar-me adonant poc a poc de la sort que tinc d'haver vingut I de l'altíssim nivell de la Mahler. Qualsevol músic amb qui parles un moment veus que toca a les millors orquestres I és boníssim, però tots douen que la Mahler és molt especial, que s' ho passen molt bé i que val molt la pena venir. Això que diu tothom que el que caracteritza l'orquestra és que continua funcionant com una jove és totalment veritat, I tots els músics en són molt conscients I n'estan orgullosos.
També és curiós notar que et tracten com a academista I com a professional. Com a academista noto que sobretot el Stefan Faludi i el Jose Vicente estan pendents de mi/nosaltres I intenten explicar-nos moltes coses I ajudar-me, I això està molt bé. Però també està bé perquè molts cops ningú està pendent de tu I per tant has de ser responsable de complir amb el teu paper i també intentar buscar músics de la Mahler perquè t'expliquin coses. El millor és que només t'has de preocupar de trobar algú que comenci a parlar, perquè és segur que el que explicarà serà molt interessant.
També és trist I estressant saber que només tens una setmana per aprofitar això. He de ser conscient que sóc academista, per tant és lògic que no pugui arribar a tot el que arriben els membres (tocant, parlant , pensant...). El que espero és poder recordar-me'n molt I anar assumint l'experiència durant molt temps. Hi ha tantes coses tan bones que no es pot entendre tot en una setmana.






























