dissabte, 16 d’agost del 2014

Back to Krems

Hola!

Acabem de tornar a Krems. Tornaré a dormir sola però m'han canviat d'habitació i no m'arriba el wifi. Volia fer un skype amb vosaltres avui però com que no tinc wifi em sembla que no podré. Almenys aprofitaré per acabar d'escriure cançons del Peter.

Aviam, us poso al dia.

- El concert va anar bastant bé. Estàvem (jo i uns quants més, sobretot de la Spanish mafia) una mica mosquejats perquè la gent toca Bernstein amb la cara, ganes i energia d'un enterrament. I pel primer programa cola, però per Bernstein, Gershwin... en fi. Com diu la Sandra (diria que és la meva millor amiga d'aquí), "esto ya era un canteo". I mr. Petrenko deia que faltava energia, ballar, estar contents... Fins i tot vaig penjar un vídeo de la Simon Bolívar tocant el mambo (que surt al mig de la suite de West Side Story) al grup de facebook que tenim amb la euyo per aviam si se sentien al·ludits i també vaig intentar menjar el tarro als contrabaixos que vaig poder. Total, a nivell d'energia i moviment va millorar molt, però no anàvem gaire junts i l'afinació del vent va ser lamentable. I el bateria no sap tocar piano. Però al menys no vam sortir deprimits. Després la resta d'obres van anar bé. Prokofiev em va agradar molt.

Cada dia m'agrada més el Petrenko... tot el que diu sempre em fa la impressió que és just la cosa més perfecta per dir. De tota manera és una mica trist perquè crec que no reaccionem a muerte (ni de tros) al que diu. Ens va dir que els contrabaixos el féiem posar trist quan tocàvem perquè érem uns muermos. Té tota la raó (evidentment, es devia referir a tots menys a mi, perquè tot i que intento no passar-me, a costat d'aquells morts semblo una baldufa). Diu que mai en cap moment de la vida ens podem permetre el luxe d'estar sense energia ni motivació.

He decidit que si al tour de primavera no ve un director QUE LO PETE no hi aniré, perquè tot i que la corda sona impressionant, de l'orquestra no se n'aprèn gaire i els profes tampoc són cap cosa. Suposo que un dia d'aquests ens diran el plan per la primavera.

- La sangria party també va anar bé. Vinga a pelar taronges i pomes... i ens faltava sucre i tothom va començar a robar sucrets del bar (hihihi). Molt divertit. I el Petrenko va trobar que era molt bona. :)

- El viatge de tornada ha estat bé, he dormit una estona, hem parat a dinar a Salzburg (preciós. L'any que ve hi aniré a fer alguna visita segur. A més, la Sandra viurà allà). També he mirat una peli.

- Demà tenim concert a Grafenegg, aviam si hi ha sort i aquest cop podem tocar a fora. Tot i que contínuament canvia el temps aquí. Pluja/sol/pluja/sol... totalment imprevisible.

- Tinc un problema amb la percussió del musical. He pensat que com a entitat podríem demanar els insturments de percussió (bateria, glockens i algun tambor que soni indi) a l'escola de música -els percussionistes normalment no en tenen o fan pagar el lloguer-. El que passa és que anem tard perquè és l'agost i no hi deu haver ningú no? Volia trucar a la Pepita Jorba i preguntar-li. Els necessitarem del dia 3 al 8. Creieu que és millor trucar (la Laia Cuadras ho pot fer) o enviar un mail?

- Per cert, el percussionista que vindrà té un problema el dia 3/4 perquè no té cotxe i havia estat mirant albergs a Igualada per 15€ (no sé quin deu ser). Us sembla bé que li digui que es pot quedar?

un petó a tots, tinc ganes de veure-us.

Després de Grafenegg tindrem molts dies lliures a Amsterdam, espero que surtin molts plans guais perquè sinó em posaré nerviosa. De moment aniré a veure un assaig de la Concertgebouw i li he demanat al Nicky (profe de la Jonc de l'estiu) si em pot aconseguir entrada pel concert i m'ha dit que gratis no però amb descompte.

Fins aviat! Bona festa major!

dimarts, 12 d’agost del 2014

Bolzano

Ciao!
Ahir vem arribar a Bolzano a la tarda amb bus. Hem dormit la primera nit a un hotel que estava molt bé però era una mica a les afores. Avui ens traslladarem a l'Hotel Città, just al centre i es veu que s'hi menja molt bé.  Tinc ganes de menjar pasta amb una salsa normal, carn normal i fins i tot verdures i amanida normal.
Vaig anar a sopar/reunió amb el Quim i el Javi (ahir van acabar un curs a prop d'aquí) i va anar molt bé.  Després vaig anar a un bar on hi havia tots els de la euyo i la mahler. Va ser molt guai, vaig veure el Joan Cantallops, dos nois de la jonde i un contrabaixista que estava a la euyo a Abu Dhabi. Em van dir que durant el tour de primavera faran la 2a dr mahler i aniran a Barcelona! Joana, ho hem d'aconseguir!!!
Ara estan assajant Widmann, no toco. I ara acaben d'acabar i anem a dinar.  Al vespre tenim concert i sangria party organitzada pels spanish people.
Les picades estan bé, cada dia més petites.
Una abraçada! 

Vacances i no vacances

Doncs els 3 de Sant Salvador fem vacances, vacances, ja portem no sé quants llibres llegits. També hem tingut visites aquests dies. Els Farrés Hernández, la Joana i el Joan Miquel i 3 dies el Jordi, la Mireia i el Max. Totes les visites han estat molt bé.
Els primers tres dies nosaltres dos sols, després va arribar la Joana.
El diumenge vem anar tots tres cap a La Pobla de Cérvoles, on hi havia la Rut a un curs de música de cambra amb els del Q4. Ens van fer un molt bon concert (amb anècdota de càmeres, inclosa) de mostra de la feina feta que ens va permetre fer-nos a la idea de la feinada que havien fet aquells dies.
Després vem dinar tots plegats i a la tarda vem anar de visita a casa dels Bernadó. Conversa molt agradable, com sempre i quan ja anàvem a marxar va sortir una munt d’informació molt sucosa, tafaneries musicals, vaja, però..... en fi, que ens vem tornar a seure i vem xerrar una bona estona més. O sigui que vem sortir ben carregats d’informació.... Els Màrius és un pou de saviesa.... ho sap tot. Després ens ha enviat un correu per corroborar tot el que ens va explicar... Mariona ja t’ho explicarem amb pèls i senyals però el papa ja us ha reenviat el correu amb les “proves”.
La setmana passada fins divendres vem estar tots 4, bé, a partir del dijous s’hi van afegir els de Madrid.
Avui ham estat fent “arreglos” al sofà de Sant Salvador i n’estem molt satisfets. Ara ja no s’hi seu amb el cul a terra, està a una alçada correcta i còmoda (es pot observar l'alçada a les fotos)
Penjo fotosde tot plegat una mica...... 
El papa s’ha fet un tip de treballar amb les lletres del Musical i la Joana també ha pogut treballar molt pel musical mentre ha estat aquí. Des d’Àustria, Alemanya o Itàlia és molt més difícil...  
Apa, que ja havia perdut el costum de fer entrades.... sort n’hi ha hagut de les de la Mariona.....












dilluns, 4 d’agost del 2014

Primer concert

Hola!

Avui m'he llevat més d'hora per parlar una estona amb vosaltres però el wifi de l'hotel ja no funciona pq avui és el dia que marxem.

Ahir vem fer el primer concert a Kassel. Estava una mica espantada pel bruch pq només l'haviem passat un cop de dalt a baix i no amb el petrenko. Per sort va anar prou bé, tot i que tocavem amb por. El que no entenc és perquè hem tingut tants matins lliures i no hem fet un assaig dr bruch. En fi.

El xosta va anar molt millor que als assajos en general, i en particular la secció de contrabaixos. La llàstima és que hi van haver alguns errors estúpids, per sort cap era meu. Espero que demà vagi millor.

Ara acabem de pujar al bus (tot i que quan ho rebeu segur que com a mínim estaré a l'aeroport). Sortim de Kassel i anem a Frankfurt, allà agafem l'avió cap a Ondres. Aquest vespre aniré a sopar a casa la marta i si xerrem gaire potser també em quedaré a dormir, pq a partir de les 12 de la nit ja no podré tornar a l'hotel pq no funciona el metro.

Demà al matí tenim lliure fins les 2 i llavors assaig i després concert. Es veu que fa molta calor al royal albert hall.

Han fet una preselecció per fer les proves de la coe i no m'hi han posat, només han posat a gent dels primers faristols. No passa res.

Petons! Espero que us ho passeu molt bé a la platja!

Primer concert

Hola!

Avui m'he llevat més d'hora per parlar una estona amb vosaltres però el wifi de l'hotel ja no funciona pq avui és el dia que marxem.

Ahir vem fer el primer concert a Kassel. Estava una mica espantada pel bruch pq només l'haviem passat un cop de dalt a baix i no amb el petrenko. Per sort va anar prou bé, tot i que tocavem amb por. El que no entenc és perquè hem tingut tants matins lliures i no hem fet un assaig dr bruch. En fi.

El xosta va anar molt millor que als assajos en general, i en particular la secció de contrabaixos. La llàstima és que hi van haver alguns errors estúpids, per sort cap era meu. Espero que demà vagi millor.

Ara acabem de pujar al bus (tot i que quan ho rebeu segur que com a mínim estaré a l'aeroport). Sortim de Kassel i anem a Frankfurt, allà agafem l'avió cap a Ondres. Aquest vespre aniré a sopar a casa la marta i si xerrem gaire potser també em quedaré a dormir, pq a partir de les 12 de la nit ja no podré tornar a l'hotel pq no funciona el metro.

Demà al matí tenim lliure fins les 2 i llavors assaig i després concert. Es veu que fa molta calor al royal albert hall.

Han fet una preselecció per fer les proves de la coe i no m'hi han posat, només han posat a gent dels primers faristols. No passa res.

Petons! Espero que us ho passeu molt bé a la platja!

dijous, 3 de juliol del 2014

Massa acollonits per escriure abans

Ara si que ja podem fer el resum final.... ha costat de poder-hi arribar però ja està. La veritat és que ara aquest blog ja no ens fa gaire falta perquè tots som a casa, però durarà poc, més ben dit, poquíssim així és que més val tenir totes les possibilitats de comunicació obertes....  
Però anem per la crònica.... des d’aquí, una setmana de proves, es viu d’una forma força estressant.... la veritat és que no sé com es viu fent-les però des d’aquí Déu n’hi do!! M’estalviaré explicar gaire el procés de tooootes les mil proves, el resum final que és que totes sou fantàstiques (això ja ho sabíem) i que ara ja sabem on sereu el curs vinent, que ja és molt.
Sembla que sigui normal saber on serà cadascú, però no és fàcil. De fet el que ha quedat clar és que per sort hem tingut espies gairebé a tot arreu si no, a hores d’ara encara no sabríem on seria la Joana el curs vinent i la Mariona fins dimarts dia 1 no ho vam saber.
Resumint: Munic,  Rostock,  Barcelona, Sant Genís, Sant Genís.... Sort que el papa i jo no belluguem gaire que si no us tocaria patir a vosaltres.....
Ara el misteri ja “només” serà si el profe us agrada a totes tres (uff) l’habitatge (uff, uff) organitzar-ho tot, viatges de la Rut, viatges de totes... i ja no sé què mes...
Ara comença l’estiu... demà la Jonc, el curs de direcció, la Josv, el curs de Cervera.... i l’Euyo..., la preparació del musical, que això ja està en dansa.... esperem que tot vagi molt bé. Però també haurem de buscar alguna estona de descans o si més no de no haver de tibar tant el carro, que ens convé molt a tots.
Mentrestant hem anat fent les nostres coses “normals” treballar, colònies, torre de 8, concert de La Mixta.... Aquests dies és un gust (i un batibull) poder estar tots 5 a casa, que no passa gaire sovint..... tots n'estem molt concents sobretot les màquines de rentar roba i plats que aquests dies treuen fum...
Ha estat un curs dur, ple de novetats i també d’algunes angoixes i amb un final espatarrant, amb 9 proves..... però ja està. Esperem que el curs vinent sigui una mica més tranquil, si més no, si no passa res gros no hi haurà tantes proves, que ja és molt.
Si no ho diem nosaltres, qui ho dirà? Som fantàstics!!!

  

dilluns, 2 de juny del 2014

Gatzara!

S'acosten les vacances. Ja es comença a acabar el curs a tot arreu. El primer que s'ha acabat és el de la Gatzara, aquest cap de setmana. Aquest any ha estat un final de curs sonat. A més del concert de cada any, les més grans n'han fet un elles soles, que havia de tenir dues sessions però n'han tingut tres. Això de prorrogar per l'èxit de públic no passa gaire sovint, i en aquesta coral ja comença a ser un costum.

El concert de les més grans va estar molt, molt bé. El principal, que era cantar, ho van fer molt bé, però com que ja fa temps que ho fan, no ens va sorprendre tant. Les parts secundàries, que acabaven d'arrodonir l'espectacle, sí que eren noves i van sorprendre: el vestuari (creació de la modista Ulutette, ajudada pels seus menairons), les coreografies i els enllaços entre cançons. Cantar i ballar alhora no és gens fàcil (ho sé perquè a la Mixta estem assajant una cançó amb coreografia), però elles ho van fer molt bé. La ballarina Ulutina tenia molt salero, a més de cantar amb veu de tro, tan allà baix de tot com allà dalt més amunt. Van fer el concert d'una tirada i enllaçant les cançons com per art de màgia. Em sembla que elles s'ho van passar molt bé i nosaltres, també. Ho vam demostrar amb un bon picament de mans.

Després dels dos concerts de dissabte, diumenge hi va haver el de tota la coral. Tot el concert va anar molt bé. Els petits cantaven amb molta seguretat; els més petits, Déu n'hi do; els grans, molt bé, amb solista inclòs; els mitjans, entregadíssims (sobretot quan els dirigia la Mariona, tot s'ha de dir) i les més grans van triomfar amb una selecció dels seus grans èxits, tot i el cansament. Aquesta vegada no hi va haver xou perquè els pares recollissin els petits, però els canvis de grup van ser molt àgils i el concert no es va fer gens pesat. Al final va ser molt maco l'agraïment als monitors que plegaven, encara que no hi havia la nostra Joaneta. Les que plegaven van llegir un text en què van parlar sense floritures del que significava la Gatzara per elles i van agrair a tothom que havia fet alguna cosa perquè hi poguessin anar. Després van cantar una cançó amb la lletra canviada que ens va fer emocionar a la mama i a mi. La cajonista Ulutón gairebé semblava que ho hagués fet tota la vida.

El dinar va estar molt bé. Ens van dar fideuà, amanida i gelat. La llàstima és que no ens van poder quedar a veure les actuacions perquè la senyoreta Duluté havia d'anar a tocar la Setena de Beethoven al cor de Catalunya.

En fi, jo només volia dir que tant al concert de les més grans com els mitjans cantaven amb la Mariona eren un exemple de com s'ha de sortir a cantar a un escenari: amb ganes i dirigint-se al públic, però m'ha sortit aquesta crònica.

Gatzara rules!

P.D. Avui he fet la brometa de dir que hauríeu d'agafar els Verdums i fer un "Verdums by Gatzara", a veure si els arregleu i els ompliu de gent.

dijous, 22 de maig del 2014

Això és un comentari

Això hauria de ser un comentari a l'entrada de la mama però amb aquesta aplicació superguai que m'he baixat no me'n surto.

Bravo Rut!!! Ja gairebé ets a l'Oriol Martorell :)
No coneixo els altres però tu ets la que més t'ho mereixes (a part de la russa clar).
Jo quan sigui gran vull treballar al conservatori d'Igualada per aprendre a fer aquest tipus de comentaris i no morir-me de vergonya!! Creieu que quan comencen deixen sords als professors perquè no pateixin més?

Ara ja no compta però igualment tampoc hagués encertat mai que les inscripcions s'omplirien en 4'. No hi ha dret! Espero que ho sapiguem fer acabar bé, perquè ara és un rollo per tothom.

Em sap moltíssim greu perdre'm el concert (i el vestuari) d'avui. Qualsevol tipus de retransmissió/gravació serà rebuda amb una festa!
Petooons

dimecres, 21 de maig del 2014

Quants dies!!

Doncs si, mooolts dies. De tota manera li vaig demanar a la Rut que aquest post el fes ella, va dir que si, però no pica... de tota manera està enfeinadeta, pobreta.
Doncs el segon round de proves ja estan superades, i amb mooolt bon resultat. Fa gracia escriure aquest post perquè tots sabem el resultat, però que quedi escrit per la posteritat!! Que després potser ja no ens en recordarem. De tota manera alguna cosa o altra miraré d’afegir-hi.
Doncs això, la Rut va quedar la primeríssima de les proves de l’Oriol Martorell, ara només falta que hi hagi una plaça, com a mínim i ja serà a dintre.
Altra cosa és com ens organitzarem pel curs vinent, però si alguna cosa he aprés amb tantes proves és que més val anar pas per pas i no fer conjures estranyes per avançar.
Tot això està molt bé, però (sempre però), com que no tenim la seguretat al 100 % que hi haurà plaça a l’Oriol Martorell, la Ruteta haurà de fer igualment les proves pel Conservatori d’Igualada... i ara aprofitaré que ningú em sent per estripar una miqueta...
Resulta que com que el Conservatori d’Igualada és més (bàsicament més que tots els conservatoris del món), l’exigència en les proves també és més i per tant la Rut s’ha de preparar més.... que ja t’hi cagues, però és així, i no tan sols això si no que el Carles és va encarregar de posar la cirereta al patís... resulta que li va preguntar a la Rut per les proves i molt interessat en tot el que li van preguntar i també en els resultats però no es va oblidar de fer un hermós comentari digne del Conservatori d’Igualada... més o menys li va dir a la Rut que no perquè hagués tret tan bons resultats a l’Oriol Martorell volia dir que tingués tan bons resultats a Igualada..... és clar, Igualada és més!! nivell superior, motivació superior, resultats superiors....
Això si, el Carles li va demanar la llibreta del curs passat a Capellades per veure que havien fet i li va dir que podia haver entrat a un curs més.... en fi, que està ben impregnat de la xuleria d’Igualada. Ostres no tenen gens d’humilitat per veure que alguna cosa haurien de canviar? No, més val seguir igual i que seguim caient-los ben malament...
En fi, espero que la Rut pugui entrar a l’Oriol Martorell i així ja haguem superat l’etapa de possible estada al conservatori d’Igualada...
Altres coses.... que no només de proves s’alimenta aquesta família.... (piiii proves)
Gran expectativa perquè demà s’obren les inscripcions al musical!! Perquè no fem apostes? Quanta estona duraran les places? Qui guanyi de premi podrà triar el menú (que jo sàpiga fer, és clar) d’un sopar d’aquest estiu... la Mariona no juga que ni hi serà en tot l’estiu....
Divendres concert de les més grans de la Gatzara, el títol del concert està a l¡últim crit!! #jogatzara , que modernes les nenes.... el video promocional és molt xulo!! tinc ganes de veure el resultat del vestuari, a veure com quedarà amb totes juntes.... obra de la Ruuu
Procurares de fer una mixa de retransmissió en diferit per la tele alemanya...

Apa a seguir la batalla 

dimarts, 29 d’abril del 2014

Proves... 25% completat

Com que sóc una persona ordenada us divideixo el que he d'explicar en apartats.

Avions: swiss és molt guai, però vam sortir amb 1/2h de retard. Vaig estar a punt de guanyar 250 € perquè un assafato em va dir que buscaven voluntaris per dormir a un hotel i marxar l'endemà a canvi de 250 €. Jo vaig dir que sí pq el vol del mati era d'hora i ja em veia rica però jo era la segona que trobaven i al final amb una n'hi havia prou. Em va saber molt greu...
La tornada ha anat bé tot i que per gràcia o desgràcia m'he adormit i no m'han donat esmorzar. Érem unes 10 persones a l'avió.

Casa cynthia & co:
He estat molt bé.  La cynthia m'ha cuidat molt, la iaia tot el dia m'explicava coses i l'anna maria passava més de mi -i se'n reia quan li deia que mai havia provat el tofu o el xarop d'erable-. Dormia amb la cynthia i anar fins al conservatori era ràpid i fàcil. O sigui que fantàstic.

Contrabaixistes:
En vaig conèixer a molts i tots molt macos. Vaig xerrar sobretot amb una anglesa que sembla que hagi posat els dits a l'endoll i es renta el cap cada dues setmanes, una canadenca de 22 anys molt simpàtica casada i divorciada i un parell d'espanyols. D'espanyols n'hi ha molts més però no hi vaig coincidir gaire. Tothom parla malament de la profe de bachelor i molt bé del bocini. Els no espanyols parlen malament dels espanyols i em diuen que sóc diferent. És diver.

Proves:
Vaig tebir una estoneta dramàtica perquè no trobava el contrabaix que havia de fer servir però després ja el vaig trobar i ja està, com que era l'última vaig tenir temps de sobres d'escalfar. Érem un espanyol, un italià, una taiwanesa que estudia a París i que coneixia de capbreton i jo (i una portuguesa que no es va presentar). Vaig estar contenta perquè el bottesini em va sortir bastant bé, sobretot el principi, que mai ho havia aconseguit. Dittersdorf també bé però aquest fa més temps que som amics. Després van pensar una estona i ens van posar tots junts i van dir que no hi havia ningú no admès. Tots els de bachelor van entrar amb qui volien i dels 4 de master, 3 vam entrar i un va quesldar de reserva, però no passa res perquè aquest ja ha entrat a Lausanne i preferia anar allà.

Després vaig parlar amb el bocini i em va dir que molt bé i jo volia parlar més estona i detalls de com havia anat però ell volia saber què faria l'any que ve i llavor vam passar a parlar directament d'això. Em va preguntar si sabia si tenia opcions a Berlín i li vaig dir que ni idea. Em va tornar a dir que estaria molt content de treballar amb mi i vam quedar que li diria alguna cosa de seguida que ho sabés.

Després vaig anar a dinar magret d'ànec amb la Tung (la taiwanesa) i vam comprar una mica de xocolata i vam anar a mirar classes de l'Alberto fins les 10 i llavors al cap de poc va arribar la Isa i vam haver de sopar al McDonalds perquè no hi havia res més obert. Trist.

I ja està! Parlumenus tinc on caure morta l'any que ve! :)

dimarts, 15 d’abril del 2014

GilRosa

Ahir vaig anar a un concert del top 10 de cellistes d'Alemanya. I em vaig trobar el Gilbert Bernadó amb els seus pares, que venien a veure el profe del nen. Em vs fer molt riure perquè vaig pensar que res ha canviat: la seva mare és igual de pàmfila i ell igual de paxenda. En la poca estona que vam parlar,  i naturalment sense que jo li preguntés va tenir temps d'explicar-me que l'havien fet tocar de solsista al conservatori (a més una cosa molt rara i només havia tingut 3 setmanes per preparar-ho), que ell a les classes ho pillava a la primera o a la segona, que estava tocant obres molt virtuoses, que el nivell que demanen a master és molt alt i algun detallet més. Però així vaig tenir una opinió més sobre professors i escoles.
El concert vs estar bé, però no prou bé com hauria d'estar. Havien de tocar 7 cellistes/professors de lo más, però al final el Damien no va tocar (crec que estava malalt). Em va semblar com un concert molt polític, osigui que tots ho havien de fer perquè toca, però ningú es volia mullar. Tots van tocar greatest hits més o menys fàcils (alguns fins i tot semblaven una broms), i en general preparat justet.  El Claudio Bohórquez és el que em va agradar més,  juntament amb el Julian Arp. El Julian Steckel (profe de Rostock) toca molt bé però no estava massa fi. En general va ser una llàstima que cellistes tan bons no s'ho curresin una micw més i sortís alguna cosa millor.
D'altra banda,  aquesta setmana començarem a tocar al carrer amb la Neam, aviam si ens fem riques. Hem preparat el cigne i altres greatest hits. Divendres la Marta marxa cap a Polònia i hauré d'aguantar les floretes de la Neam tota soletsa. I en principi d'aquí poc ha de venir el seu trio. Ja em ouc preparar, si tots són com ella. Per contra ella ha tornat a estudiar normal en comptes de mentalment i va per tot arreu amb patinet (perquè no li faig classes de bici).
Jo alguns dies vaig a estudiar a la Hanns, a les hores dels pringats i el cap de setmana.  Finalment dilluns vaig anar a la biblioteca a buscar llibres de text de b2 i coses per llegir fàcil, i avui he començat.
Dilluns que ve tinc audició.  Ho gravaré i us ho enviaré

Que tingueu bona setmana sants i no us satureu de tants morts (entre requiems i processons...)

divendres, 21 de març del 2014

Areoport

Hola amics!

Estic a l'aeroport de Tessalònica a punt d'embarcar.

Us explico un parell de coses per diatreure-us.

Hi ha hagut dos problemes per anar a abu dhabi

Primer, la Marina Arrufat, al venir va fer escala a Bòsnia i allà li van dir que la interpol buscava el seu passaport i li van requisar, tot i que a ella li van deixar continuar fins a Grècia. No cal que em pregunteu com pot ser, pq ningú ho entén. Total, que l'única opció que ha tingut per poder viatjar a abu dhabi ha sigut anar a madrid i tornar i fer-se un passaport. Els detalls ja us els donaré, no patiu.

L'altra és una búlgara que té 17 anys i fins fa un parell de dies no li van dir que si era menor no podia anar sense pares a abu dhabi. Molt estúpid per part dr la euyo. Total, se n'ha anat avui cap a casa, pobra.

En fi, ja he arribat al control.

Petonets1

dijous, 20 de març del 2014

Shema!

Shema familia!

Shema = Hola en polonès, però no sé com s'escriu.

Estic aprenent polonès perquè el meu company de faristol, el Maciej, és d'allà. Em cau molt bé i és molt graciós. Seeempre està a la parra i mai no sap on diu el director de començar. Fins i tot l'altre dia a mig concert estàvem tocant una peça i es va perdre... En fi, però a part d'això, m'ho passo molt bé.

Els primers dies era guai perquè l'orquestra sonava molt bé, però a part d'intentar fer-ho el màxim de bé no vaig aprendre gaires coses. Els parcials tampoc van ser la bomba, perquè el profe era maco però sabia gaire què treballar i llavors les fieres del primer faristol (la finlandesa i el francés) no paraven de dir: fem això, fem allò, jo penso tal, es discutien per arcs... en fi, una mica avorrit. De fet, per la finlandesa en qüestió crec que uns quants de la secció transparentem. Només es relaciona amb qui li interessa. Tampoc ens tracta malament ni res, simplement com si no existíssim. En fi, ella s'ho perd.

Ara és més guai perquè estem treballant bé a orquestra i cada cop sona millor i sí que estem aprenent i m'ho passo bé tocant. El director (Peter, pq mr. Ashkenazy el veurem a Abu Dhabi, marxem demà) ens fa fer coses guais: ahir havíem de seure en qualsevol lloc que no fos el nostre i sense ningú de la nostra secció a prop. Era super guai. El tuba era el concertino! Per cert, d'on creieu que és? no és valencià, però té una pinta de matón... Qui ho endevini té premi!

Avui tenim el dia lliure i d'aquí cinc minuts anirem a visitar la ciutat una mica. Té pinta de lletja i mal cuidada. Una mica exagerat, però diría que sembla que acabi de sortir d'una guerra. Vale, no tant, però una mica descuidat tot i a mig fer.

Ja faré algunes fotos i ho mireu.

Per cert, l'altre dia ens vam trobar tots una patata al faristol... es veu que era per celebrar St. Patrick! va ser molt divertit i surrealista.

Fins aviat! demà al matí ja marxem a Abu Dhabi.

Si tinc temps aquesta tarda us explicaré un parell de coses més

dimecres, 19 de març del 2014

Eeeoooo, que hi ha algú? Potser no, sona a buit...



Només vull comprovar si algú llegeix aquest blog.... sé que el papa ho fa perquè m’ho diu, però de la resta, algú el llegeix? No tinc cap inconvenient en anar tibant d’aquest carro, però no ho faré si ningú el llegeix.... El que hi escric al blog jo ja ho sé.... Mai cap comentari... ja no demano al blog, només dir ja l’he llegit, o està bé, o està malament o t’ho inventes.... res de res... No cal gran literatura, ni agraïments, no és això el que vull, només saber que hi ha algú, a part del papa, que el llegeix.... Una mica trist, però és així... 
No dic pas que no en sabem res de vosaltres, de vegades costa, però no és això, només saber si cal o no aquest blog, que últimament m’ho pregunto... Sé que si l’abandonés ningú diria res, però em sembla trist. Només vull saber si és útil, si el llegiu, si va bé, o si no cal.
Per això he pensat de fer aquesta entrada. Penso que si us ho pregunto per aquí potser si que veuré si el llegiu o no.
Apa, que seguiu molt bé amb les vostres activitats, que us la passeu molt bé i que sigueu molt felices.
Petonets
 

dilluns, 17 de març del 2014

Entrada al blog de la Mariona des de Tessalònica



Aquí secretaria per tot, cap problema. Com que crec que dins del whatsapp tot es perd i crec que està bé que quedi escrit en algun lloc, poso aquí el resum que ha fet la Mariona després de 4 dies.

Doncs ara us faig un resumet
L'orquestra sona molt bé i tothom és molt ràpid arreglant les coses que no van bé o quan no estem junts. És una mica difícil tocar de 14a contrabaix pq estic molt lluny del primer faristol i a vegades ni els veig.
Al primer faristol hi ha una finlandesa i un francès i tots dos toquen genial però a vegades comenten massa als parcials o es discuteixen (sense violència eh!) per coses estúpides: arcs, fraseig, so... i perdem una mica de temps als parcials. A més, algun cop fins i tot han contradit el profe... sort que és molt maco
El profe ho fa bastant bé, no espectacular
Avui hem fet l'últim parcial i demà tenim tutti i al vespre un "concert informal", però no ho toquem tot
El que és una mica dur és que fem de 10-1 amb pausa, dinem, i a les 14.30 hi tornem fins les 17.30 o 18 i després sopar
Llavors sembla que fem 4 assajos amb pausa petita i cansa molt
Però estic contenta
El director de veritat no apareixerà fins a can moro
Som infinits
Alguns dies sortim a prendre algo, ahir vem mirar una peli
...

Fins aquí les activitats de la Mariona. Però la resta també anem fent lo nostru

La Rut està preparant les proves de l’Oriol Martorell a tope, amb el violoncel i també ha començat a anar a casa de la Teresa Roig per fer les coses que encara no ha fet i que segons les instruccions entraran a l’examen. Serà difícil per les places, però almenys que estigui ben preparada i no quedi per ella.
Ha anat de colònies tot el cap de setmana amb la coral. Feia impressió de veure: 3 autocars de nens!! Això és una bona carretada. Sembla que tot va anar bé, ningú va prendre mal i van assajar i fer totes les activitats corresponents.
La Joana es dedica a les seves coses, però pel que explica ha fet un màster en colar-se a la Philarmonie i ja no li cal l’Edicson, ella soleta ja se’n surt. Diguéssim que no és una cosa de la puguem estar orgullosos, però...
Per altra banda sembla que al pis va tot bé. L’ambient que es pot copsar per hangaut ha canviat radicalment, abans “només” era parlar amb ella sola i ara en canvi a més de parlar amb ella, que està molt més contenta, se sent alegria de fons...... no sé si els veïns els semblarà tan bé, però a nosaltres, si. Que bé.
Això de tenir una istocràtica  anada a menys vivint a casa té les seves cosetes... una vida com la que deuen tenir aquesta gent limita molt, segur que també té mooolts avantatges, però limita l’espavilar-se... Ara resulta que la Joana li ensenya a anar en bicicleta.... deu costar de trobar una persona de 18 anys que no sàpiga anar en bici.... doncs la Joana l’ha trobada... i com que la Neam havia estat limitada, però deu ser espavilada, deu veure que li convé saber-ne.
Ara aquestes dues juntes han de ser de por.... on es pot anar a ensenyar a anar en bicicleta on no et molestin ni se’n riguin? i a pro de casa? Doncs al cementiri.... m’hauria agradat moltíssim veure-les... amb pinya inclosa...
Sembla que amb la Marta també van bé. Ahir van anar a buscar un matalàs a 3 quilòmetres del pis..... que li va costar 10 euros... també m’hauria agradat molt veure-les.... només d’imaginar-me tot això ric sola.... haig de vigilar perquè si no aquí al despatx malpensaran més del compte de mi....
I nosaltres!!! Ostres, que bé que ens ho vam passar el dissabte a l’assaig del Rèquiem de Brahms a Granollers.... ostres 6 cors, que tots canten bé (nosaltres també).... si només amb l’escalfament ja gairebé ens vem emocionar.... una baixos... i una tenors.... ostres quin gust... i ja entrant en el Rèquiem.... quina passada, amb el preciós que és i que tot corria sol i que si et perdies una mica, no passava res, que tot rutllava..... un assaig de 4 hores que va passar volant.... com vem disfrutar... tenim la sort de ser el cor “petit” i és fantàstic que et tibin per tot arreu. De veritat que els homes eren espectaculars... També és veritat que hi érem els 6 cors i en canvi els concerts els farem de 3 en tres, fins al Palau de la Música, que hi tornarem a ser tots 6... i al Palau!!! Que afortunats de som. Unes afotos

 A la pausa vem berenar galetes que va portar l'Urbani...



El diumenge el papa i jo vem anar a Guissona a una actuació dels Moixiganguers....i a la tarda, per sort, ja va arribar la Ruuut, molt cansada i amb molta son, tal i com Déu mana que s’ha de tornar de les colònies de la Gatzara.
  

dimarts, 4 de març del 2014

Les afotos.. els videos no volen venir...















Ja sóm al mes de març



Fa dies que no escric al blog.... és que hi ha molt poca cosa per explicar. De fet, crec que la setmana passada no va passar res rellevant.
La setmana passada gran sorpresa va ser que van cridar a la Mariona per anar a l’encontre de l’Euyo, res.... aquí a Grècia i després un parell de concerts a Abu Dhavi als Emirats Àrabs... mecagum tot, que bé!! I en bon moment per fer constar al currículum que ha format part de la Euyo!! Felicitats!!
Crec que les coses s destacar són el Viccello festival, amb la Rut a tope tots els dies, aprofitant al màxim la classe, les masterclass, l’orquestra, els concerts... La Mariona amb la Jonc filharmonia tocant en l’espectacular concert de solistes, amb els corresponents assajos.... Jo n’he gaudit poc però he gaudit molt de la carretera. Ens hem fet mooolt amigues i ens entenem la mar de bé.
Ahir hi va haver el concert final. Molt llarg, però mai havia vist tants violoncels... i ja en portem uns quants.
La primera part va ser dels grups Suzuki, com molts dels que hem vist però multiplicats per molts els nens que hi participaven. Molt xulo el repertori i especialment una peça de la Carey que van fer dos grups diferents en que tocaven i feien percussions diferents, espectacular. Va estar molt bé que els acompanyaments de les peces, en comptes de ser amb piano eren per un grup de professores Violoncel·listes, rigorosament vestides Suzuki, cadascuna diferent però Sukukis total, ja m’esteneu, oi?
A la segona part hi va intervenir la Creme de la creme dels violoncel·listes, d’aquí i de fora. Una orquestra d’uns 70 (no els vem comptar) violoncel·listes que van tocar tres peces molt xules. La primera fila era la de les estrelles. Hi havia un profe, un alumne avançat (tipus Ferran Berdolet, Oriol Prat, Ferran Sola...) El primer violoncel í director era el Lluís Claret i eren més de 20, parella a parella.... la parella del Nabí Cabestany era..... La Rut!!! Com a alumne avançat... no sé com s’ho va fer però va anar a parar allà i hi feia molt goig en aquella fila, i de passada feia baixar la mitjana d’edat.
Miraré de penjar els dos vídeos que tinc, amb la qualitat que pot donar la Blackberry des de lluny... però és el que tenim... així us en fareu una idea.
Com a bis van dedicar a l’Eulàlia i a la Maria de Macedo el Cant dels Ocells, molt bonic.
Més coses d’aquest cap de setmana... La Joana va fer les proves de la Euyo a Munic... acompanyada pels dos trompistes van agafar l’artobus i després de 7 estupendes hores van arribar a port. El cas és que la Joana va passar de ronda, que està superbé. Felicitats!!. I després tornar.... van arribar baldats.
Avui la Mariona ha tingut la seva primera pujada a l’Ave amb contrabaix, diu que cap problema. Deu ser senyal que les proves aniran fabuloses, segur, segur.
Avui a Madrid, divendres a Munic, la setmana vinent cap a Grècia i a Abu Dhavi.... La Joana ja no sé on va ni quan... i la Rut anirà soleta a Berlín!! Però què és això, quina picor hi ha en aquesta família? El Joan també ha anat a Berlín a no sé què fer.... Jo em quedo a casa a aguantar-la perquè si no vigilo també marxarà i llavors malament rai. Perquè un dia, hi serem tots a casa, oi?
PD. La Joana té arquet nou, es veu que va mooolt bé.
Segur que m’he saltat algunes coses, tinc la impressió que cada cop passen més coses i tot va més de pressa...

  

dilluns, 17 de febrer del 2014

Mahler Chamber Orquesta

Cada cosa al seu lloc i al blog el que és del blog... 

Preneu-vos-ho com una entrada del blog. Ho volia fer però no tinc prou internet al bus
Finalment em digno a explicar bé com és de guai la Mahler Chamber. Més aviat ho intento, perquè és molt difícil.
Per desgràcia avui ja és l'últim concert, això vol dir que no tinc cap més oportunitat per disfrutar de l'orquestra i acabar d'omplir-me de l'experiència. Fins ara, el primer que pensava quan s' acabava el concert és que volia tornar a tocar l'endemà perquè encara volia donar més I entrar dins de l'orquestra.
Durant tota la setmana he tingut la sensació d'anar-me adonant poc a poc de la sort que tinc d'haver vingut I de l'altíssim nivell de la Mahler. Qualsevol músic amb qui parles un moment veus que toca a les millors orquestres I és boníssim, però tots douen que la Mahler és molt especial, que s' ho passen molt bé i que val molt la pena venir.  Això que diu tothom que el que caracteritza l'orquestra és que continua funcionant com una jove és totalment veritat, I tots els músics en són molt conscients I n'estan orgullosos.
També és curiós notar que et tracten com a academista I com a professional. Com a academista noto que sobretot el Stefan Faludi i el Jose Vicente estan pendents de mi/nosaltres I intenten explicar-nos moltes coses I ajudar-me, I això està molt bé.  Però també està bé perquè molts cops ningú està pendent de tu I per tant has de ser responsable de complir amb el teu paper i també intentar buscar músics de la Mahler perquè t'expliquin coses. El millor és que només t'has de preocupar de trobar algú que comenci a parlar, perquè és segur que el que explicarà serà molt interessant.
També és trist I estressant saber que només tens una setmana per aprofitar això. He de ser conscient que sóc academista, per tant és lògic que no pugui arribar a tot el que arriben els membres (tocant, parlant , pensant...). El que espero és poder recordar-me'n molt I anar assumint l'experiència durant molt temps.  Hi ha tantes coses tan bones que no es pot entendre tot en una setmana.
Que disfruteu molt del concert!

dilluns, 10 de febrer del 2014

Un altre cap de setmana per explicar




Cap de setmana ben diferent
Aquest cap de setmana ha estat una mica diferent.
El dissabte la Rut i jo cap a Sant Cagat xino xano... la Rut a casa de l’Anna Mora assajant pels descosits pel concert del Vic cello festival... i jo a la biblioteca. Mira que s’hi està bé en aquella biblioteca. Ja em conec els seients que m’agraden més... n’hi ha que se sent més el soroll de la calefacció, n’hi ha que el sol t’enlluerna.... vaig llegir bé el diari, cosa que a casa només fullejo i vaig estudiar el Rèquiem Alemany... que maco és i com disfruto... més que el papa davant d’un plat de bledes.
Pel que sé, la Mariona i el papa a casa treballant/estudiant, cadascú el seu. A la tarda afers habituals del dissabte i resulta que a la Rut la van “contractar” de l’Escola de Música de Santaco. Ens feia mooolta mandra perquè era últim moment i pels viatges que això representa, però té tanta força de la voluntat com la Joana i ja els tens tots 4 cap a Santaco el diumenge de bona hora , a les 9 del matí. El que la va “contractar” és el nou viola del Quartet Quixot i professor d’aquesta Escola de Música  Com que no podíem hi podíem arribar amb el cotxe, el papa la va acompanyar i la Mariona i jo ens esperàvem al cotxe..... la sorpresa va ser gran... el director d’aquest projecte és l’Alfred Cañamero!!! Que petit que és el món.
Sembla que la va cuidar molt bé i fins i tot la va convidar a dinar al Tagliatella!! La veritat és que al vespre ens vem fer alguns whatsapps i estava molt content amb la Rut i que era un gust tenir-la allà.
El vespre la vem anar a buscar i vem veure el passi final... la Rut ho feia moooolt bé. Molt curiosa aquesta Escola de Música... no hi ha violoncels.... i és clar per fer el baix continu van haver de recórrer a la Rut
Quedarà l’última tungada, 2 concerts, un dissabte i l’altre el diumenge, o sigui que cap a Santaco s’ha dit!!





Nosaltres tres vem aprofitar el diumenge. Vem anar a un molt bon concert del Teatre Instrumental amb un concert per a fagot que va estar molt bé. Bones explicacions del fagotista (un protegit del Lorenzo Coppola).
Després vem anar tots tres cap a la Plaça de Sant Jaume que feien castells totes les colles castelleres de Barcelona. Allà vem dinar (un entrepans estupendos que portavem de casa), en vem donar un gust i ens vem comprar una gofre per postres.



Després vem anar al pis a esperar-nos per fer l’hora de tornar a Santaco. No ho havia fet mai però ja fa dos diumenges que faig temps al pis de la Mariona..... la veritat és que torno a dir que no és un pis per anar-hi a passar l’estona... però ens va anar bé. La Mariona mentre va anar a estudiar a l’Esmuc. Després va tornar perquè havia de venir l’Abril a fer classe. Vem marxar mitja hora més tard i encara no havia arribat (per variar) i amb algun que altra amic (per variar)
Al arribar a casa la Rut estava trinxadeta (com un trinxat de col i patata) perquè havia tocat de 10 a 8 només parant a dinar. Li vaig fer una bona frega d’esperit d’àrnica i avui s’ha llevat nova (crec).
La Mariona aquests dies també està contractada (crec que cobra una mica més que la Rut) i cada dia va a assajar a El Vendrell amb la Camera Musicae... i el cap de setmana concerts, o sigui que també acabarà trinxadeta L m’ofereixo per fer fregues a l’esquena...  però des d’aquí no hi arribo... i tu Joaneta, que també vols fregues.
El papa va tenir una bona idea (guuut) per resoldre el tema de la funda pel xelo de la Joana. La Mariona facturarà la funda lila com si fos una maleta, valdrà 30 euros però és la millor solució. Joana: quan et sembli que no et cal tenir-lo a Berlín, llavors anirem mirant els dies que viatgeu de Berlín cap aquí i el dia que el bitllet sigui més barato comprem un bitllet per xelo. De tota manera, si t’estimes més tenir-lo a Berlín, cap problema, tu manes, però almenys tindrà funda.
Uauuu, quina redacció.... ja veus que nosaltres tenim moltes coses per explicar, no com tu que “només” te’n vas a la Mahler i menges kebabs...
Un dia vaig anar a esmorzar al Bar del xinos amb els meus germanets i em va tocar aquesta coca cola.... tant se'm nota el títol de mare? U que passa és que és el castellà...



Amor a sako per tot quisqui:

dilluns, 3 de febrer del 2014

als videos..


Uff això dels videos costa.... en tinc tres trossets però no sé pas si els podreu veure...