dilluns, 2 de juny del 2014

Gatzara!

S'acosten les vacances. Ja es comença a acabar el curs a tot arreu. El primer que s'ha acabat és el de la Gatzara, aquest cap de setmana. Aquest any ha estat un final de curs sonat. A més del concert de cada any, les més grans n'han fet un elles soles, que havia de tenir dues sessions però n'han tingut tres. Això de prorrogar per l'èxit de públic no passa gaire sovint, i en aquesta coral ja comença a ser un costum.

El concert de les més grans va estar molt, molt bé. El principal, que era cantar, ho van fer molt bé, però com que ja fa temps que ho fan, no ens va sorprendre tant. Les parts secundàries, que acabaven d'arrodonir l'espectacle, sí que eren noves i van sorprendre: el vestuari (creació de la modista Ulutette, ajudada pels seus menairons), les coreografies i els enllaços entre cançons. Cantar i ballar alhora no és gens fàcil (ho sé perquè a la Mixta estem assajant una cançó amb coreografia), però elles ho van fer molt bé. La ballarina Ulutina tenia molt salero, a més de cantar amb veu de tro, tan allà baix de tot com allà dalt més amunt. Van fer el concert d'una tirada i enllaçant les cançons com per art de màgia. Em sembla que elles s'ho van passar molt bé i nosaltres, també. Ho vam demostrar amb un bon picament de mans.

Després dels dos concerts de dissabte, diumenge hi va haver el de tota la coral. Tot el concert va anar molt bé. Els petits cantaven amb molta seguretat; els més petits, Déu n'hi do; els grans, molt bé, amb solista inclòs; els mitjans, entregadíssims (sobretot quan els dirigia la Mariona, tot s'ha de dir) i les més grans van triomfar amb una selecció dels seus grans èxits, tot i el cansament. Aquesta vegada no hi va haver xou perquè els pares recollissin els petits, però els canvis de grup van ser molt àgils i el concert no es va fer gens pesat. Al final va ser molt maco l'agraïment als monitors que plegaven, encara que no hi havia la nostra Joaneta. Les que plegaven van llegir un text en què van parlar sense floritures del que significava la Gatzara per elles i van agrair a tothom que havia fet alguna cosa perquè hi poguessin anar. Després van cantar una cançó amb la lletra canviada que ens va fer emocionar a la mama i a mi. La cajonista Ulutón gairebé semblava que ho hagués fet tota la vida.

El dinar va estar molt bé. Ens van dar fideuà, amanida i gelat. La llàstima és que no ens van poder quedar a veure les actuacions perquè la senyoreta Duluté havia d'anar a tocar la Setena de Beethoven al cor de Catalunya.

En fi, jo només volia dir que tant al concert de les més grans com els mitjans cantaven amb la Mariona eren un exemple de com s'ha de sortir a cantar a un escenari: amb ganes i dirigint-se al públic, però m'ha sortit aquesta crònica.

Gatzara rules!

P.D. Avui he fet la brometa de dir que hauríeu d'agafar els Verdums i fer un "Verdums by Gatzara", a veure si els arregleu i els ompliu de gent.

dijous, 22 de maig del 2014

Això és un comentari

Això hauria de ser un comentari a l'entrada de la mama però amb aquesta aplicació superguai que m'he baixat no me'n surto.

Bravo Rut!!! Ja gairebé ets a l'Oriol Martorell :)
No coneixo els altres però tu ets la que més t'ho mereixes (a part de la russa clar).
Jo quan sigui gran vull treballar al conservatori d'Igualada per aprendre a fer aquest tipus de comentaris i no morir-me de vergonya!! Creieu que quan comencen deixen sords als professors perquè no pateixin més?

Ara ja no compta però igualment tampoc hagués encertat mai que les inscripcions s'omplirien en 4'. No hi ha dret! Espero que ho sapiguem fer acabar bé, perquè ara és un rollo per tothom.

Em sap moltíssim greu perdre'm el concert (i el vestuari) d'avui. Qualsevol tipus de retransmissió/gravació serà rebuda amb una festa!
Petooons

dimecres, 21 de maig del 2014

Quants dies!!

Doncs si, mooolts dies. De tota manera li vaig demanar a la Rut que aquest post el fes ella, va dir que si, però no pica... de tota manera està enfeinadeta, pobreta.
Doncs el segon round de proves ja estan superades, i amb mooolt bon resultat. Fa gracia escriure aquest post perquè tots sabem el resultat, però que quedi escrit per la posteritat!! Que després potser ja no ens en recordarem. De tota manera alguna cosa o altra miraré d’afegir-hi.
Doncs això, la Rut va quedar la primeríssima de les proves de l’Oriol Martorell, ara només falta que hi hagi una plaça, com a mínim i ja serà a dintre.
Altra cosa és com ens organitzarem pel curs vinent, però si alguna cosa he aprés amb tantes proves és que més val anar pas per pas i no fer conjures estranyes per avançar.
Tot això està molt bé, però (sempre però), com que no tenim la seguretat al 100 % que hi haurà plaça a l’Oriol Martorell, la Ruteta haurà de fer igualment les proves pel Conservatori d’Igualada... i ara aprofitaré que ningú em sent per estripar una miqueta...
Resulta que com que el Conservatori d’Igualada és més (bàsicament més que tots els conservatoris del món), l’exigència en les proves també és més i per tant la Rut s’ha de preparar més.... que ja t’hi cagues, però és així, i no tan sols això si no que el Carles és va encarregar de posar la cirereta al patís... resulta que li va preguntar a la Rut per les proves i molt interessat en tot el que li van preguntar i també en els resultats però no es va oblidar de fer un hermós comentari digne del Conservatori d’Igualada... més o menys li va dir a la Rut que no perquè hagués tret tan bons resultats a l’Oriol Martorell volia dir que tingués tan bons resultats a Igualada..... és clar, Igualada és més!! nivell superior, motivació superior, resultats superiors....
Això si, el Carles li va demanar la llibreta del curs passat a Capellades per veure que havien fet i li va dir que podia haver entrat a un curs més.... en fi, que està ben impregnat de la xuleria d’Igualada. Ostres no tenen gens d’humilitat per veure que alguna cosa haurien de canviar? No, més val seguir igual i que seguim caient-los ben malament...
En fi, espero que la Rut pugui entrar a l’Oriol Martorell i així ja haguem superat l’etapa de possible estada al conservatori d’Igualada...
Altres coses.... que no només de proves s’alimenta aquesta família.... (piiii proves)
Gran expectativa perquè demà s’obren les inscripcions al musical!! Perquè no fem apostes? Quanta estona duraran les places? Qui guanyi de premi podrà triar el menú (que jo sàpiga fer, és clar) d’un sopar d’aquest estiu... la Mariona no juga que ni hi serà en tot l’estiu....
Divendres concert de les més grans de la Gatzara, el títol del concert està a l¡últim crit!! #jogatzara , que modernes les nenes.... el video promocional és molt xulo!! tinc ganes de veure el resultat del vestuari, a veure com quedarà amb totes juntes.... obra de la Ruuu
Procurares de fer una mixa de retransmissió en diferit per la tele alemanya...

Apa a seguir la batalla 

dimarts, 29 d’abril del 2014

Proves... 25% completat

Com que sóc una persona ordenada us divideixo el que he d'explicar en apartats.

Avions: swiss és molt guai, però vam sortir amb 1/2h de retard. Vaig estar a punt de guanyar 250 € perquè un assafato em va dir que buscaven voluntaris per dormir a un hotel i marxar l'endemà a canvi de 250 €. Jo vaig dir que sí pq el vol del mati era d'hora i ja em veia rica però jo era la segona que trobaven i al final amb una n'hi havia prou. Em va saber molt greu...
La tornada ha anat bé tot i que per gràcia o desgràcia m'he adormit i no m'han donat esmorzar. Érem unes 10 persones a l'avió.

Casa cynthia & co:
He estat molt bé.  La cynthia m'ha cuidat molt, la iaia tot el dia m'explicava coses i l'anna maria passava més de mi -i se'n reia quan li deia que mai havia provat el tofu o el xarop d'erable-. Dormia amb la cynthia i anar fins al conservatori era ràpid i fàcil. O sigui que fantàstic.

Contrabaixistes:
En vaig conèixer a molts i tots molt macos. Vaig xerrar sobretot amb una anglesa que sembla que hagi posat els dits a l'endoll i es renta el cap cada dues setmanes, una canadenca de 22 anys molt simpàtica casada i divorciada i un parell d'espanyols. D'espanyols n'hi ha molts més però no hi vaig coincidir gaire. Tothom parla malament de la profe de bachelor i molt bé del bocini. Els no espanyols parlen malament dels espanyols i em diuen que sóc diferent. És diver.

Proves:
Vaig tebir una estoneta dramàtica perquè no trobava el contrabaix que havia de fer servir però després ja el vaig trobar i ja està, com que era l'última vaig tenir temps de sobres d'escalfar. Érem un espanyol, un italià, una taiwanesa que estudia a París i que coneixia de capbreton i jo (i una portuguesa que no es va presentar). Vaig estar contenta perquè el bottesini em va sortir bastant bé, sobretot el principi, que mai ho havia aconseguit. Dittersdorf també bé però aquest fa més temps que som amics. Després van pensar una estona i ens van posar tots junts i van dir que no hi havia ningú no admès. Tots els de bachelor van entrar amb qui volien i dels 4 de master, 3 vam entrar i un va quesldar de reserva, però no passa res perquè aquest ja ha entrat a Lausanne i preferia anar allà.

Després vaig parlar amb el bocini i em va dir que molt bé i jo volia parlar més estona i detalls de com havia anat però ell volia saber què faria l'any que ve i llavor vam passar a parlar directament d'això. Em va preguntar si sabia si tenia opcions a Berlín i li vaig dir que ni idea. Em va tornar a dir que estaria molt content de treballar amb mi i vam quedar que li diria alguna cosa de seguida que ho sabés.

Després vaig anar a dinar magret d'ànec amb la Tung (la taiwanesa) i vam comprar una mica de xocolata i vam anar a mirar classes de l'Alberto fins les 10 i llavors al cap de poc va arribar la Isa i vam haver de sopar al McDonalds perquè no hi havia res més obert. Trist.

I ja està! Parlumenus tinc on caure morta l'any que ve! :)

dimarts, 15 d’abril del 2014

GilRosa

Ahir vaig anar a un concert del top 10 de cellistes d'Alemanya. I em vaig trobar el Gilbert Bernadó amb els seus pares, que venien a veure el profe del nen. Em vs fer molt riure perquè vaig pensar que res ha canviat: la seva mare és igual de pàmfila i ell igual de paxenda. En la poca estona que vam parlar,  i naturalment sense que jo li preguntés va tenir temps d'explicar-me que l'havien fet tocar de solsista al conservatori (a més una cosa molt rara i només havia tingut 3 setmanes per preparar-ho), que ell a les classes ho pillava a la primera o a la segona, que estava tocant obres molt virtuoses, que el nivell que demanen a master és molt alt i algun detallet més. Però així vaig tenir una opinió més sobre professors i escoles.
El concert vs estar bé, però no prou bé com hauria d'estar. Havien de tocar 7 cellistes/professors de lo más, però al final el Damien no va tocar (crec que estava malalt). Em va semblar com un concert molt polític, osigui que tots ho havien de fer perquè toca, però ningú es volia mullar. Tots van tocar greatest hits més o menys fàcils (alguns fins i tot semblaven una broms), i en general preparat justet.  El Claudio Bohórquez és el que em va agradar més,  juntament amb el Julian Arp. El Julian Steckel (profe de Rostock) toca molt bé però no estava massa fi. En general va ser una llàstima que cellistes tan bons no s'ho curresin una micw més i sortís alguna cosa millor.
D'altra banda,  aquesta setmana començarem a tocar al carrer amb la Neam, aviam si ens fem riques. Hem preparat el cigne i altres greatest hits. Divendres la Marta marxa cap a Polònia i hauré d'aguantar les floretes de la Neam tota soletsa. I en principi d'aquí poc ha de venir el seu trio. Ja em ouc preparar, si tots són com ella. Per contra ella ha tornat a estudiar normal en comptes de mentalment i va per tot arreu amb patinet (perquè no li faig classes de bici).
Jo alguns dies vaig a estudiar a la Hanns, a les hores dels pringats i el cap de setmana.  Finalment dilluns vaig anar a la biblioteca a buscar llibres de text de b2 i coses per llegir fàcil, i avui he començat.
Dilluns que ve tinc audició.  Ho gravaré i us ho enviaré

Que tingueu bona setmana sants i no us satureu de tants morts (entre requiems i processons...)

divendres, 21 de març del 2014

Areoport

Hola amics!

Estic a l'aeroport de Tessalònica a punt d'embarcar.

Us explico un parell de coses per diatreure-us.

Hi ha hagut dos problemes per anar a abu dhabi

Primer, la Marina Arrufat, al venir va fer escala a Bòsnia i allà li van dir que la interpol buscava el seu passaport i li van requisar, tot i que a ella li van deixar continuar fins a Grècia. No cal que em pregunteu com pot ser, pq ningú ho entén. Total, que l'única opció que ha tingut per poder viatjar a abu dhabi ha sigut anar a madrid i tornar i fer-se un passaport. Els detalls ja us els donaré, no patiu.

L'altra és una búlgara que té 17 anys i fins fa un parell de dies no li van dir que si era menor no podia anar sense pares a abu dhabi. Molt estúpid per part dr la euyo. Total, se n'ha anat avui cap a casa, pobra.

En fi, ja he arribat al control.

Petonets1

dijous, 20 de març del 2014

Shema!

Shema familia!

Shema = Hola en polonès, però no sé com s'escriu.

Estic aprenent polonès perquè el meu company de faristol, el Maciej, és d'allà. Em cau molt bé i és molt graciós. Seeempre està a la parra i mai no sap on diu el director de començar. Fins i tot l'altre dia a mig concert estàvem tocant una peça i es va perdre... En fi, però a part d'això, m'ho passo molt bé.

Els primers dies era guai perquè l'orquestra sonava molt bé, però a part d'intentar fer-ho el màxim de bé no vaig aprendre gaires coses. Els parcials tampoc van ser la bomba, perquè el profe era maco però sabia gaire què treballar i llavors les fieres del primer faristol (la finlandesa i el francés) no paraven de dir: fem això, fem allò, jo penso tal, es discutien per arcs... en fi, una mica avorrit. De fet, per la finlandesa en qüestió crec que uns quants de la secció transparentem. Només es relaciona amb qui li interessa. Tampoc ens tracta malament ni res, simplement com si no existíssim. En fi, ella s'ho perd.

Ara és més guai perquè estem treballant bé a orquestra i cada cop sona millor i sí que estem aprenent i m'ho passo bé tocant. El director (Peter, pq mr. Ashkenazy el veurem a Abu Dhabi, marxem demà) ens fa fer coses guais: ahir havíem de seure en qualsevol lloc que no fos el nostre i sense ningú de la nostra secció a prop. Era super guai. El tuba era el concertino! Per cert, d'on creieu que és? no és valencià, però té una pinta de matón... Qui ho endevini té premi!

Avui tenim el dia lliure i d'aquí cinc minuts anirem a visitar la ciutat una mica. Té pinta de lletja i mal cuidada. Una mica exagerat, però diría que sembla que acabi de sortir d'una guerra. Vale, no tant, però una mica descuidat tot i a mig fer.

Ja faré algunes fotos i ho mireu.

Per cert, l'altre dia ens vam trobar tots una patata al faristol... es veu que era per celebrar St. Patrick! va ser molt divertit i surrealista.

Fins aviat! demà al matí ja marxem a Abu Dhabi.

Si tinc temps aquesta tarda us explicaré un parell de coses més