Sembla que a casa
Nostra últimamente no hi ha gaires dies normals i corrents, sense alguna cosa
rellevant per explicar:
Intentaré fer una
mica de resum....
En primer lloc
ahir la Rut va fer 15 anys!!!! Uau, 15!! Vem fer una mica de festeta d’estar
per casa, però va anar bé....
i ara anem enrere....
El dia 31 la Rut
va anar cap al País Basc amb la Coral Gatzara, un viatge llarg però que ho han
passat la mar de bé. La Rut va tenir el goig complert perquè per alguns canvis
d’última hora resulta que va anar a parar a una casa amb la Clara!! Carai, que
bé. Ho han passat molt bé, han fet activitats maques, concerts... no es va fer
mal patinant sobre gel, que això sempre fa patir una mica.... en fi, tot rodó.
El dia 31 va
arribar la castanyera de Berlín!! O sigui que va arribar la Joana, que contents
de veure-la i tocar-la!!!.
De fet el dia 31
vem recollir molta gent a l’aeroport. La Mariona va muntar el curs de
contrabaixos i el dia 31 arribaven els profes i alguns alumnes de l’estranger...
Després de fer un viatge a Sant Salvador amb 3 pianos, un contrabaix, bosses,
menjar... vem anar cap a l’aeroport. Allà va venir el Joan amb l’altre cotxe
perquè entre uns i altres érem 11 per anar cap a Sant Salvador.
Allà vem muntar
un sopar típical català, o sigui un pa amb tomàquet això si, amb unes truites immenses
i tota mena d’embotit: Va estar la mar de bé.
Resumint, el curs
va anar molt bé: els nens molt contents, els pares també, els profes també, els
pianistes també (la Joana pianista, ra, ra, ra!! La Joana pianista, ra, ra,
ra!!) i nosaltres també. O sigui que ben contents i cansats cap a casa.
Tothom ens
felicitava per la filla que tenim (quin orgull i quina bava que ens queia) i
per la organització impecable.... home de portes endins sabem que no era del
tot impecable i que alguns forats vem haver de tapar, però som un bon equip i
entre uns i altres tot va anar estupendu.
Per cert, les
samarretes van ser tot un èxit!! Feien molt goig tots els nens a l’escenari amb
la seva samarreta... la veritat és que el Joan i jo vem acabar una mica cansats
de 4 hores i pico de samarretes, però contents perquè havia anat molt bé.
S'ha de fer el que toqui..... hasta fins i tot de pianista...









Gràcies, mamassita.
ResponElimina