dijous, 7 de novembre del 2013

Moltes coses per explicar




Sembla que a casa Nostra últimamente no hi ha gaires dies normals i corrents, sense alguna cosa rellevant per explicar:
Intentaré fer una mica de resum....
En primer lloc ahir la Rut va fer 15 anys!!!! Uau, 15!! Vem fer una mica de festeta d’estar per casa, però va anar bé....

 i ara anem enrere....
El dia 31 la Rut va anar cap al País Basc amb la Coral Gatzara, un viatge llarg però que ho han passat la mar de bé. La Rut va tenir el goig complert perquè per alguns canvis d’última hora resulta que va anar a parar a una casa amb la Clara!! Carai, que bé. Ho han passat molt bé, han fet activitats maques, concerts... no es va fer mal patinant sobre gel, que això sempre fa patir una mica.... en fi, tot rodó.





El dia 31 va arribar la castanyera de Berlín!! O sigui que va arribar la Joana, que contents de veure-la i tocar-la!!!.
De fet el dia 31 vem recollir molta gent a l’aeroport. La Mariona va muntar el curs de contrabaixos i el dia 31 arribaven els profes i alguns alumnes de l’estranger... Després de fer un viatge a Sant Salvador amb 3 pianos, un contrabaix, bosses, menjar... vem anar cap a l’aeroport. Allà va venir el Joan amb l’altre cotxe perquè entre uns i altres érem 11 per anar cap a Sant Salvador.
Allà vem muntar un sopar típical català, o sigui un pa amb tomàquet això si, amb unes truites immenses i tota mena d’embotit: Va estar la mar de bé.
Resumint, el curs va anar molt bé: els nens molt contents, els pares també, els profes també, els pianistes també (la Joana pianista, ra, ra, ra!! La Joana pianista, ra, ra, ra!!) i nosaltres també. O sigui que ben contents i cansats cap a casa.
Tothom ens felicitava per la filla que tenim (quin orgull i quina bava que ens queia) i per la organització impecable.... home de portes endins sabem que no era del tot impecable i que alguns forats vem haver de tapar, però som un bon equip i entre uns i altres tot va anar estupendu.
Per cert, les samarretes van ser tot un èxit!! Feien molt goig tots els nens a l’escenari amb la seva samarreta... la veritat és que el Joan i jo vem acabar una mica cansats de 4 hores i pico de samarretes, però contents perquè havia anat molt bé. 




 S'ha de fer el que toqui..... hasta fins i tot de pianista...

1 comentari: